2n Trim: CON. DEL MEDI

UNITAT 3: CLIMA I VEGETACIÓ D'ESPANYA

EL CLIMA:

El Clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que predominen en una zona concreta de la Terra. 


                                 


LA VEGETACIÓ:

Els paisatges naturals són aquells paisatges que no han estat modificats per l'acció dels éssers humans. 

Els boscos són un element molt important del paisatge natural. hi trobem una gran diversitat d'espècies vegetals. 

Tipus: Oceànic, mediterrani, de coníferes i de la riba dels rius. 

La preocupació per la degradació de la naturalese ha fet que es prenguen mesures de protecció dels espais naturals que hi ha a Espanya. La Llei de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i la Fauna Silvestres té com a finalitat conservar i restaurar els espais naturals, i prevenir-ne el deteriorament. 


UNITAT 4: LA POBLACIÓ

  1. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:

LA NATALITAT:
El creixement de la població és alt quan el nombre de naixements és molt superior al de defuncions. I és baix quan disminueix el nombre de naixements.
Actualment, el nombre mitjà de fills per dona és molt baix. Aquesta disminució de la natalitat és deguda a factors propis d'una societat urbana i industrial com la incorporació de la dona al treball remunerat o el retard de l'edat de matrimoni i de la maternitat fins als 30 anys.

Els darrers anys, la població torna a créixer en gran part per l'arribada de població immigrant i per l'augment del nombre de naixements entre les mares estrangeres.

LA MORTALITAT:
La mortalitat de la població espanyola va baixar al llarg del segle XX. També és molt important la mortalitat infantil que actualment ha disminuït per causes com la alimentació dels bebés.

LA ESPERANÇA DE VIDA:
La esperança de vida és la mitjana d'anys que pot arribar a viure una persona. La disminució de la mortalitat infantil i l'augment del nombre d'anys de vida de les persones han afavorit que la esperança de vida siga cada vegada més gran.
La disminució de la natalitat i l'augment de l'esperança de vida han generat un envelliment de la població espanyola.

  1. EL NOMBRE D'HABITANTS:

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:
La població espanyola va créixer notablement al llarg del segle XX. Entre l'any 1900 i el 1980 la població es va duplicar.
Però, a partir del 1980 el creixement de la població es va detenir, com a conseqüència, en part, de la disminució prolongada del nombre dels naixements, mentre que el de defuncions es va mantenir com els anys anteriors.
Des del començament del segle XXI, s'ha anat produint un període de creixement. Entre els anys 2000 i 2008 ha incrementat quasi 6 milions de persones.

LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA:
Espanya ha estat tradicionalment un país d'emigrants. Però, el creixement de l'economia espanyola ha fet possible que Espanya s'haja convertit en un país receptor d'immigrants.
L'arribada massiva d'immigrants durant els darrers anys és una de les causes del creixement actual de la població espanyola.
Les comunitats amb una concentració més alta d'immigrants són comunitats amb un gran dinamisme econòmic i que necessiten mà d'obra. La majoria dels immigrants troben ocupació en el sector de serveis.
  1. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA:

UN REPARTIMENT DESIGUAL
La població espanyola està distribuïda de manera molt irregular sobre el territori. La població espanyola es concentra principalment en:
  • La franja litoral. En aquesta zona hi ha les províncies més poblades. Les zones prop del mar presenten les densitats més altes, i és on es troben les ciutats principals.
  • La Comunitat de Madrid, capital d'Espanya.
Les zones menys poblades corresponen a l'interior peninsular.

LA POBLACIÓ RURAL : Municipis de menys de 10.000 habitants
  • Dispersa, quan viu en cases aïllades, petits llogarets o grups de cases.
  • Concentrada, quan s'agrupa en pobles.

LA POBLACIÓ URBANA
Municipis de més de 10.000 habitants.

  1. LA POBLACIÓ ESPANYOLA I EL TREBALL:

POBLACIÓ ACTIVA
Anomenem població activa la que té una ocupació remunerada o que busca faena. (els que treballen i els que estan en atur).

ELS SECTORS D'ACTIVITAT
  • Sector terciari: El turisme, el comerç i els serveis públics. És el que ocupa més població.
  • Sector secundari: Indústria i Construcció.
  • Sector primari: Agricultura i pesca.

POBLACIÓ NO ACTIVA
Població de més de 16 anys que no poden treballar o que no fan una activitat remunerada.

LA DONA EN EL MÓN LABORAL:
Durant les darreres dècades s'ha produït un procés important d'incorporació de la dona al treball remunerat fora de la llar. Aquesta incorporació ha sigut progressiva i s'ha produït, en part, pel canvi de mentalitat sobre el seu paper en la societat actual.

UNITAT 5: LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA


  1. EL SECTOR PRIMARI: AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA:

LA AGRICULTURA:
  • Cultius de secà:
    • Els cereals. Hi destaquen el blat i l'ordi, que ocupen grans extensions de Castella i Lleó, Castella-La Manxa i Aragó.
    • L'olivera. Ocupa grans àrees a Andalusia.
    • La vinya. Predomina a Catalunya, Castella-La Manxa, la Comunitat Valenciana, Andalusia i la Rioja.
  • Cultius de regadiu:
    • Fruiters. Destaquen els cítrics, a la Comunitat Valenciana. La resta es troben al litoral mediterrani.
    • Hortalisses. Es cultiven en tot l'espai agrícola. Hi destaquen les tomaques, els enciams i les cebes.
    • Cereals. Hi destaquen la dacsa i l'arròs.
  • Ecològica: Exclou del procés de producció l'ús de productes químics, com fertilitzants i pesticides; per protegir el medi ambient, mantenir la fertilitat del sòl i proporcionar aliments naturals.

LA RAMADERIA
  • Sector porquí. És el que experimenta un creixement més gran. Elaboració de carn i d'embotits.
  • El bestiar oví es cria en les zones de secà de l'interior peninsular i el boví es localitza al nord. Carn i llet.
  • Animals de granja. Ous i carn.

LA PESCA:
  • Pesca d'altura: en aigües llunyanes i utilitza grans vaixells factoria, que congelen el peix a alta mar. Lluç, aladró i abadejo.
  • Pesca de litoral prop de la costa. Peix, marisc i crustacis.



  1. EL SECTOR SECUNDARI: MINERIA, PRODUCCIÓ D'ENERGIA, INDÚSTRIA I CONSTRUCCIÓ:

LA MINERIA:
  • La producció de minerals metàl·lics: l'extracció d'or a Astúries, la de ferro i l'estany.
  • Roques i minerals industrials: Guix i pedra natural.

LA PRODUCCIÓ D'ENERGIA:
  • Fonts d'energia no renovable:
    • Petroli: L'energia més utilitzada i se n'importa quasi la totalitat. El petroli es transforma en les refineries; Gas Natural, Carbó i Urani.
  • Fonts d'energia renovable:
    • L'aigua, l'energia solar i l'energia eòlica (Espanya és un dels principals països productors d'aquest tipus d'energia).

LA INDÚSTRIA:
  • Transformació de matèries primeres en productes semielaborats: acer, ciment...
  • Fabricació de béns d'equip, articles que serveixen per a produir-ne uns altres: maquinaria i eines.
  • Fabricació de béns de consum: begudes, conserves, electrodomèstics...

La localització de la indústria ha depés de factors com la proximitat de les matèries primeres i de les fonts d'energia. Actualment, depén d'uns altres com la disponibilitat, la qualificació i el baix cost de la mà d'obra, l'existència d'una bona xàrcia de comunicacions i transports i la facilitat de l'accés a la informació i a la innovació.
Les zones amb major concentració industrial són Catalunya, el País Basc, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid.

LA CONSTRUCCIÓ:
Comprén l'edificació d'immobles i la realització d'obres públiques. Durant molts anys ha estat un sector de gran importància i ha generat molts llocs de treball. Però , a causa de la crisi econòmica, el valor que aportava ha baixat molt.


  1. EL SECTOR TERCIARI: EL COMERÇ, EL TURISME I EL TRANSPORT:

EL COMERÇ:
  • Comerç interior: És el que es realitza dins del propi país.
  • Comerç exterior: És el que es fa amb uns altres països. Espanya manté relacions comercials amb la Unió Europea, els Estats Units i el Japó. Ven o exporta vehicles, maquinària, calçat, productes químics, fruites i hortalisses; i compra o importa maquinària, petroli, electrònica de consum i productes químics.

EL TURISME:
És una activitat econòmica destacada a Espanya. La majoria de turistes són procedents del Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia. Els turistes que visiten Espanya ho fan atrets per la gran diversitat del paisatge, pel clima, per la riquesa cultural i arquitectònica i per uns preus assequibles en comparació amb els d'altres destinacions.
A més del turisme estranger, cada vegada és més important el turisme nacional, el que fem els espanyols dins del propi país.

TRANSPORT:
  • Transport Terrestre: El relleu accidentat de la Península ha condicionat les vies de comunicació terrestres.
    • La xàrcia de carreteres: Actualment el transport per carretera és el més utilitzat. La nostra xàrcia de carreteres té estructura radial, amb centre a Madrid.
    • La xàrcia ferroviària: La seua estructura és també radial. El futur del ferrocarril passa per les línies d'alta velocitat (AVE).
  • Transport marítim: S'utilitza per al comerç exterior en llargues distàncies i per al trànsit de viatgers entre la Península i les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. Els ports espanyols principals són els d'Algesires, Barcelona, Bilbao, Tenerife, Cartagena, València i Tarragona.
  • Transport aeri: És cada vegada més important, per això els grans aeroports amplien les seues instal·lacions.



DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE:
El desenvolupament és tot allò que l'ésser humà fa per millorar la seua qualitat de vida.

El desenvolupament sostenible és l'explotació racional dels recursos naturals que permet satisfer les nostres necessitats i les de les generacions futures sense destruir el medi natural. Per a evitar-ho, cal: Reduir l'explotació dels recursos perquè la sobreexplotació no en comporte l'esgotament, buscar alternatives al consum energètic amb energies que es puguen renovar, i impulsar estils de vida més respectuosos amb el medi i reciclar residus: paper, vidre...





UNITAT 6: L'ÈPOCA DELS DESCOBRIMENTS


 El descobriment d'Amèrica, l'any 1492, assenyala l'inici de l'edat Moderna, que arriba fins a la Revolució Francesa, l'any 1789.
Al començament d'aquest període, els Reis Catòlics, regnaven en les corones de Castella i d'Aragó i van conquistar altres regnes peninsulars.

L'ESPANYA DE L'AUTORITAT REIAL:
Al començament de l'Edat Moderna, els monarques europeus van anar imposant la seua autoritat sobre la noblesa feudal.
D'aquesta manera va sorgir un nou tipus de Monarquia, en la qual el rei exercia el poder sobre tot el territori, la Monarquia autoritària. Els Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, van ser un model de monarques autoritaris. S'anomenaven reis catòlics perquè van començar a difondre el catolicisme.
Van governar sobre tot els regnes peninsulars, llevat de Portugal, i van imposar l'autoritat reial i la religió catòlica. La cort era itinerant perquè els reis no tenien una residència fixa.

Al començament del Segle XV, la Península Ibèrica estava dividida en quatre regnes cristians: el Regne de Castella, la Corona d'Aragó, el regne de Navarra i el Regne de Portugal. Al sud, hi havia el regne musulmà de Granada. El matrimoni d'Isabel i Ferran, va comportar la unió d'aquests dos regnes el 1479.
Posteriorment, Isabel i Ferran van conquistar el regne de Granada. (1492).
Més endavant, van annexar-se les Illes Canàries, Melilla i Orà, al nord d'Àfrica, i el regne de Navarra (1512), que va conservar les seues pròpies institucions, lleis...)


ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS:

CAUSES DELS DESCOBRIMENTS:
En l'Edat Mitjana es creia que la Terra era plana, però, al final del segle XV, van fer expedicions que van ampliar el món que es coneixia. Molt reis, especialment els de Portugal i de Castella, van finançar aquestes expedicions, motivades per diverses causes:
  • Els avanços tècnics i científics per a millorar la navegació.
  • El desig d'enriquir-se i de trobar or.
  • La necessitat de trobar noves rutes marítimes i comercials per a arribar a l'Àsia.

astrolabe.jpg
                   Astrolabi

EL PROJECTE DE COLOM:
Els portuguesos van ser els primers navegants que van anar cap al sud de l'oceà Atlàntic i van aconseguir arribar a l'Índia vorejant la costa africana. (Com la ruta de Vasco de Gama).
Per això, Cristòfor Colom va presentar un al rei de Portugal un projecte, arribar a l'Índia i a les illes de les Espècies travessant l'oceà atlàntic en lloc de seguir la ruta cap al Sud vorejant la costa africana. Però, el rei de Portugal va rebutjar aquest projecte.
Els Reis Catòlics van ajudar a Colom i li van proporcionar una nau (la Santa Maria) i dues caravel·les (la Pinta i la Niña), i aliments, armes, i quasi un centenar de mariners.

EL DESCOBRIMENT D'AMÈRICA:

COLOM VA ARRIBAR A UN MÓN NOU:
Les tres naus de Colom van partir del port de Palos (Huelva) el 3 d'agost del 1492 i després de dos mesos, van desembarcar al Carib. Colom creia que havia arribat a l'Índia. El gener del 1493, Colom va començar el retorn i arribà al Port de Palos pel març d'aquell mateix any.
Va fer tres viatges a Amèrica, però va morir l'any 1506 sense saber que havia descobert un nou continent.
El cartògraf italià Amerigo Vespucci va ser el primer que va confirmar l'existència d'un nou continent. Quan un algre cartògraf va dibuixar les noves terres als seus mapes, els va posar el nom d'Amèrica en honor d'Amerigo Vespucci.



LA PRIMERA VOLTA AL MÓN:
En 1519, el navegant portugués Fernando de Magallanes, al servei de Carles I, va emprendre la primera volta al món.
Partint d'Andalusia, va travessar l'oceà Atlàntic i va vorejar tota la costa d'Amèrica del Sud fins a trobar, a la Patagonia, l'actual estret de Magallanes.
Va continuar fins que va arribar a les Illes de les Espècies. Magalllanes va morir a les Illes Filipines i Juan Sebastián Elcano es va fer càrrec de la tornada a Espanya.
El viatge va durar tres anys i va demostrar que la Terra és redona.
ELS POBLES PRECOLOMBINS:
Pobles i cultures indígenes que hi havia a Amèrica abans que Cristòfor Colom hi arribara. Els principals són: l'imperi Inca, Asteca i Maia. Vivien agrupats en tribus i no coneixien els metalls.


Vida
Politica
Religió
INCA
Vivien en l'altiplà del Perú i eren agricultors.
L'aliment principal: Creïlles i dacsa.
L'administració de l'imperi es trobava en mans de l'emperador Inca (fill del sol).
Politeistes, creien en l'existència de molts déus. Déus principals: Sol i Viracocha, creador de l'univers.
ASTECA
Vivien en l'altiplà de Mèxic.
La majoria eren llauradors.
També eren artesans i ceramestes.
Estaven governats per un emperador.
Verenaven molts déus: el del sol, de la guerra i de la pluja.
Van construir grans temples en els quals els oferien sacrificis.

CONQUISTA I COLONITZACIÓ D'AMÈRICA:

L'ARRIBADA DELS ESPANYOLS A AMÈRICA:
Els conquistadors espanyols eren poc nombrosos en comparació amb els pobladors indígenes. Els factors que van facilitar la conquista d'Amèrica van ser:
  • La superioritat de l'armament.
  • La influència de llegendes antigues: Creien que els espanyols eren enviats dels déus i que era inútil que s'hi resistiren.
Dues expedicions espanyoles van conquistar fàcilment els grans imperis precolombins: la que comandava Hernán Cortés va sotmetre l'imperi Asteca i la de Francisco Pizarro, l'imperi Inca.

L'ORGANITZACIÓ DE L'AMÈRICA COLONIAL:
Els colonitzadors espanyols van imposar als pobles precolombins l'idioma Castellà i la religió Cristiana.
Van conquerir moltes ciutats, comunicades per mitjà de camins i calçades reials.
Entre Espanya i Amèrica es desenvolupà un comerç marítim.
  • Espanya exportava a Amèrica productes agrícoles, animals, teixits, armes i ferramentes de cultiu.
  • Espanya s'importaven minerals, sucre i altres productes agrícoles.

La ciutat colonial té una estructura reticular, amb carrers que es tallen en perpendicular. Edificis: Plaça Major, l'ajuntament, el palau del virrei, la catedral, els palaus colonials i la muralla.

EL RENAIXEMENT:
L influència de l'església va començar a disminuir i l'ésser humà es va convertir en el centre de l'univers. Els científics van començar a observar la naturalesa i a fer servir la raó com a mètode per a comprendre el món que els envoltava.
El Renaixement és un estil artístic que va sorgir a partir del segle XV a Itàlia. Representaven un ideal de bellesa de l'ésser humà. Van establir unes normes (cànons) de l'harmonia i de la proporció de les formes.
Arquitectes: Brunelleschi. Utilitzaven els elements clàsics (arcs i columnes) i coronaven els edificis amb una gran cúpula.
Pintors: Sandro Boticelli, Leonardo da Vinci o Miquel Àngel. Formes mitològiques, personatges i ambients de l'època.
Escultors: Van reproduir el cos humà, exaltant l'harmonia i la bellesa de les proporcions.





UNITAT 7: L'ÈPOCA DELS HABSBURG


EL PODER DELS HABSBURG
Durant el segle XVI, el nét dels Reis Catòlics, Carles I, va ser el primer monarca de la dinastia dels Habsburg. Va rebre una herència formada pels regnes hispànics, l'imperi americà i diversos territoris europeus.
Carles I va ser elegit emperador d'Alemanya amb el nom de Carles V, i va dedicar una bona part del seu regnat a solucionar els conflictes europeus.
La dinastia dels Habsburg és coneguda com a casa d'Àustria.

Quan es va morir Carles I, l'Imperi va quedar dividit. Son fill Felip I va heredat tots els seus regnes llevat d'Àustria i l'imperi Alemany. A més, va annexar Portugal.
Va ser un gran defensor del catolicisme.
Un dels seus èxits més grans va ser la Batalla de Lepanto, que va detenir el progrés turc al mediterrani.
Felipe II va formar l'exèrcit més potent i amb més recursos d'Europa, que tenia com a unitat bàsica el terç.
La cort es fa fixar a Madrid.

LA DECADÈNCIA DE L'IMPERI:
Durant el segle XVII, els regnes hispànics es van enfonsar en una crisi:
  • Les fams, les epidèmies i les guerres; van comportar un descens de la població.
  • Va disminuir la quantitat d'or i de plata que arribava d'Amèrica. Va empobrir la població.
  • L'exportació de llana es va reduir.
  • Els llauradors van emigrar cap a Amèrica.

Els Reis Felip III, Felip IV i Carles II, que van regnat durant el segle XVII, no van poder evitar la crisi econòmica, i van començar un període de llarga decadència.
Els darrers Habsburg van delegar moltes de les seues funcions en els validos, persones de confiança del rei.

En temps de Felip III i Felip IV, espanya participà en la Guerra dels Trenta Anys que va enfrontar diversos països europeus.
Els exèrcits d'Espanya i d'Àustria, després d'unes quantes victòries, van ser derrotats.

El conflicte s'acabà amb la Pau de Westbàlia, que va comportar la fi de l'hegemonia espanyola a Europa.
La guerra va produir l'empobriment del País.

Amb la mort de Carles II, sense descendència, va generar un greu conflicte successori.

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA:
Durant l'Edat Moderna, l'agricultura segueix sent la font de riquesa principal. Llauradors que treballaven la terra que pertanyia als nobles o bé a l'església.
Es continuava utilitzant la tècnica del guaret:
  1. Primer any: Dues parcel·les sense cultivar perquè el sòl es recuperara.
  2. Segon any: Es cultivaven les dues parcel·les del guaret del primer any i es deixaven reposar les altres.

A Castella, una gran part de les terres es dedicaven a la ramaderia transhumant, per a produïr llana.


L'ARTESANIA I EL COMERÇ:
L'elaboració de productes la feien els artesans que treballaven en petits tallers i s'agrupaven en gremis.
La producció artesana es va expandir gràcies als productes que s'exportaven a Amèrica i a la construcció naval.
El port de Sevilla va monopolitzar el comerç americà. El comerç interior, en canvi, era escàs.
LA SOCIETAT ESTAMENTAL:
Un Estament era un grup social al qual es pertanyia per naixement.
La societat estava dividida en dos grans grups: Els privilegiats i els no privilegiats.

PRIVILEGIATS: La noblesa i el clero.
La noblesa tenia grans extensions de terra i vivia de les rendes. Residia en castells, en mansions o en la cort.
En el clero, els alts càrrecs eclesiàstics vivien com la noblesa. Els fares, les monges i els sacerdots portaven una vida més humil.
  • No pagaven impostos
  • Podien portar armes
  • eren jutjats per tribunals i per lleis diferents.

NO PRIVILEGIATS: La major part de la població: els llauradors i els habitants de les ciutats.
En el camp, alguns llauradors eren propietaris de les seues terres, però la majoria treballava per als grans propietaris i vivia en la pobresa.
En la ciutat, habitaven els Burguesos, que es diferenciaven per la riquesa que tenien.
També hi havia un gran nombre de persones amb un nivell de vida molt baix: criats, pícaros...
  • Tots vivien del seu treball
  • Pagaven impostos
  • No podien accedir a càrrecs importants ni portar armes

EL SIGLO DE ORO:
Durant el segle XVII la literatura i l'art va tenir a Espanya una etapa de gran esplendor. Va coincidir amb el moment més brillant de l'estil Barroc, “El Siglo de Oro”.

  • Pintura: Temes religiosos, retrats... El pintor més important va ser Diego Velázquez. Gran retratista i creador d'escenes quotidianes. Destaquen Las Meninas...
  • Literatura: Destaca la novel·la El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, de Miquel de Cervantes.
  • Arquitectura: Temes religiosos. Caracteritzat per la grandiositat i per l'abundància d'ornaments a les façanes i als interiors.
  • Escultura: Imatges religioses de gran efecte dramàtic. 



UNITAT 8: L'ÈPOCA DEL LEBERALISME I DE LA INDUSTRIALITZACIÓSEGLES XVIII i XIX


L'Edat Contemporània comença amb la Revolució Francesa, l'any 1789. Al final del segle XVIII, la il·lustració va portar al liberalisme , el poder no és absolut i una Constitució estableix els drets del ciutadans. Al llarg del segle XIX es va produir d'industrialització.
Es van consolidar dues classes socials: la burgesia industrial i els obrers.


L'ÈPOCA DE L'ABSOLUTISME:
Al segle XVII els monarques europeus eren absoluts (concentren tot el poder en el monarca) : governaven, cobraven impostos, dirigien la política, feien les lleis i eren jutges.
Carles II mor sense descendència i s'origina un conflicte (Guerra de Successió). Finalment, Felip V (de la dinastia dels Borbó) és reconegut com a rei d'Espanya i la seua forma de govern era absolutista.
Va prohibir la llengua, les lleis i les institucions pròpies de la Corona d'Aragó ( d'Aragó, Catalunya, València i les Balears), que s'havien oposat al seu regnat, i li va mantenir al País Basc i Navarra que li havien donat suport.
El territori espanyol es va dividir en províncies, cadascuna de les quals era governada per un capità general, nomenat pel rei.
A la segona meitat del segle XVIII va regnar el monarca Carles III, que es va preocupar per la modernització i per l'argument de la riquesa del país. Per això, va fomentar el desenvolupament de l'agricultura, la indústria i el comerç.


LA IL·LUSTRACIÓ I EL LIBERALISME:
Per altra banda, es va produir un canvi important de les idees filosòfiques, econòmiques i polítiques anomenat Il·lustració.
Els il·lustrats defensaven la llibertat individual i consideraven que totes les persones neixen iguals i tenen els mateixos drets. Van proposar una nova forma de govern que va encaminar-se cap al liberalisme, al segle XIX, basat en:
La sobirania nacional, on els ciutadans tenen dret a elegir els seus representants per mitjà del vot (eleccions).
La Constitució, una llei que reconeix els drets i les llibertats dels ciutadans i limita el poder del rei.
La divisió de poders, amb el legislatiu (s’elaboren les lleis), l'executiu (porta a terme aquestes lleis) i el judicial ( jutja segons les lleis).
L'any 1789 va esclatar a França una revolució que va acabar amb l'absolutisme i va ajudar a difondre el liberalisme arreu d'Europa. Va ser la Revolució Francesa.


LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:
El gran desenvolupament de l'agricultura i de la indústria que es va produir entre els segles XVIII i XIX és conegut com a revolució agrícola i industrial. (Comença en Inglaterra)
Un dels canvis fonamentals va ser l'eliminació del guaret i l'ús de la rotació de cultius amb plantes farratgeres i la introducció de nous cultius arribats d'Amèrica: la dacsa i la creïlla.
La invenció de màquines noves que feien servir el vapor, i l'aparició de grans fàbriques van comportar l'augment de la producció i el descens dels preus dels productes.
La màquina de vapor també es va aplicar als transports: el ferrocarril i el vaixell de vapor .Per moure les màquines i els mitjans de transport es va fer servir com a combustible el carbó. Durant la segona meitat del segle XIX es va trobar una altra font d'energia més neta i barata: l'electricitat.


CAPITALISME I BURGESIA INDUSTRIALI
Els capitalistes eren les persones que disposaven de diners (capital) per construir una fàbrica, comprar maquinària o adquirir matèries primeres. Aquest sistema econòmic és anomenat capitalisme.
El capitalisme es basa en la propietat privada ( cada capitalista és l’amo dels seus diners i béns i els pot fer servir com vulgui sense que l’Estat intervingui). L’'objectiu principal que té és la consecució del màxim benefici en les empreses.
En la nova societat industrial i capitalista van agafar una gran importància dues classes socials: la burgesia industrial i els obrers.
La burgesia industrial era formada per totes aquelles persones que tenien els diners suficients per invertir en la creació de noves indústries, en els mitjans de transport o en les activitats comercials.
Els obrers eren les persones que treballaven a les fàbriques a canvi d'un salari. Tenien unes condicions laborals molt precàries. Els obrers tenien salaris molt baixos i deixaven de percebre'ls si estaven malalts. Per poder mantenir la família, les dones i els infants ( a partir dels 10 anys) també treballaven a les fàbriques, per un salari molt inferior al dels homes. La majoria dels obrers es van instal·lar en barris obrers que no tenien electricitat ni aigua corrent ni clavegueram.
L'alimentació dels obrers resultava escassa. Com a conseqüència d'això, les malalties eren freqüents i causaven una mortalitat molt alta entre els obrers.
Per millorar les condicions de treball i de vida, els obrers van crear sindicats (organitzacions obreres que reclamaven augments de salari, la disminució de les hores de treball, la reglamentació del treball infantil i altres millores socials).



LA CIUTAT INDUSTRIAL:
L'augment de la producció agrícola va permetre que hi hagués una alimentació millor de la població. D'aquesta manera, va disminuir la mortalitat i la població europea va créixer notablement.
L'augment demogràfic va significar l'aparició de mà d'obra abundant per a la indústria i va permetre una demanda més gran de tota mena de productes.
A més, la mecanització de les tasques agrícoles va fer que molts llauradors es quedessin sense feina i emigressin a les ciutats per treballar en les noves indústries (èxode rural).
Degut a la quantitat de gent que va arribar, les ciutats van créixer molt i van haver de crear-se nous barris (eixamples), on els burgesos es va traslladar.
Als afores de les ciutats s'hi van construir suburbis industrials, on se situaven les fàbriques i on s'edificaven habitatges per als obrers que arribaven a les ciutats cercant treball.


L'ESPANYA DEL SEGLE XIX:
El primer intent d'implantar a Espanya un sistema polític liberal es va produir durant la Guerra de la Independència contra la invasió de les tropes de Napoleó Bonaparte.
A la ciutat de Cadis es van reunir unes Corts elegides pels espanyols, que van votar la primera Constitució espanyola el 1812.
Però el regnat de Ferran VII (1814-1833) va significar la tornada de l'absolutisme i l'abolició de les Corts i de la Constitució.
Durant el regnat d'Isabel II, Espanya es va convertir definitivament en una monarquia parlamentària. La Constitució del 1837 va establir la sobirania nacional, la divisió de poders i els drets individuals dels ciutadans.
La democratització del sistema polític espanyol va fer un pas endavant i es va establir per primera vegada el sufragi universal masculí i es proclamà la Primera República.


A l'últim quart del segle XIX, la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII va inaugurar una nova etapa de monarquia parlamentària i constitucional.



L'ART DEL SEGLE XIX
El pintor aragonès Francisco de Goya és una de les màximes figures de la pintura espanyola. Era retratista aristocràtic.
En aquesta època, moltes escultures van adquirir un caràcter públic i els carrers, les places i els jardins de les ciutats s'ompliren d'obres.

Durant el segle XIX es va imposar l'arquitectura del ferro. El ferro simbolitzava la nova era industrial i el seu ús en fàbriques, estacions i mercats va permetre que els edificis assolissin una altura i una lluminositat fins aleshores desconegudes. La Torre Eiffel, a París, n'és la construcció més emblemàtica.